dijous, 1 de març de 2012

El migdia


Emocions del mig dia

Angústia, angustia és el primer sentiment que percebo a l’estar tancat en una espècie de
presó, d’un color bastant clar, similar al blanc, amb un mobiliari maltractat tot seguit
d’unes finestres recobertes per barrots que prohibeixen la seva sortida. Per què, el desig
és el que sento quan no puc més, mentre que veig al Sol al cim del cel, mentre que
pateixo i que sento com la fam em consumeix per dins. De sobte, arriba la il·lusió, és
quan sé que tot, aviat acabarà, que solament faltarà un petit instant en el que podré sentir
la vertadera satisfacció.

Llibertat, llibertat que sento quan m’allibero de tot el que em consumia i la sensació de
tocar el cel mentre que començo a volar, deixant-ho tot al darrere sense cap importància.
I no obstant, el plaer, el plaer és el que sento quan estic en un nivell de comoditat
màxim, sense cap mal ni cap mala esperança que m’envaeixi, tanta comoditat que fins i
tot seria una forma de blasfemar d’una manera diferent.

Estrofa sobre el mig dia

El gran mig dia
Quan el Sol culmina la cima
La cima del cel durant el dia
Enlluerna la meva ànima

Si tan sols fos una sensació
Quina deuria ser la seva satisfacció?
El plaer que es deuria blasfemar
Que ni tan sols Déu ho podria condemnar.

Florent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada