dimecres, 21 de desembre del 2011

Bon nadal





Nois i noies de que mireu la revista, i la gent de L'institud les vinyes us dessitgem un bon nadal i bones festes, esperem que les notes vagim bé.


Ernest Theodor Amadeus Hoffmann


1776-1822
Escriptor, jurista, pintor i músic alemany.
Va formar part del moviment romàntic en la literatura alemanya, el qual ja vam mencionar parlant de  Goethe. ( Recordeu que entre les creacions dels romàntics podeu trobar bruixes, fantasmes i  vampirs, si us interessen. )

Les obres literàries  de Hoffmann van inspirar moltes peces musicals dels gran compositors de molts països.

Una d´ aquestes obres musicals, escrita per Piotr Illitx Txaikovski, està unida a les festes del Nadal y Any Nou per a la gent que s´ interessa per la cultura alemanya. 

Quina és?  Aquesta  és la pregunta per als alumnes del tercer i quart curs. Però la pot contestar qualsevol persona que ho desitja.


Aquí podeu trobar el compte en alemany:


OM

Humor per a tots

Al apartat de humor podrieu posar unes quantes pagines web de bastants temes com per exemple de acodits
viñetes cartells frases gracioses i series de risa.

Os deixo una llista
Cuanto cabron:

Cuanta razon:

No tengo tele:

Chistes.com:

La hora de jose mota:

Un salud un alumne de 2n A de ESO em dic Andrés.
Continueu amb la pagina !!
 
Andrés Miguel Pérez Espino

Andreu Febrer


Aquest home es diu Andreu Febrer té els ulls negres, celles gruixudes,
nas tort, els llavis una mica gruixuts i el cabell castany i llis,
i la pell la xocolatada.

El físic no el té gaire primet, la vestimenta és de noble i per això deduïm
que és adinerat,com es pot veure Andreu una capa blanca dalt de la vestimenta.

Andreu sembla ser un home formal i tolerant, intel·ligent o sigui molt culte i va ser un poeta i escriptor molt important en aquella època.

Laura i olga.

el futbol en els temps...


El FC Länder Bahiano va sumar la seva segona victòria consecutiva amb la seva golejada per 6-0 davant un Benavent amb vuit efectius. Encara que les circumstàncies no convidaven a disputar el partit, els de Ripollet es van imposar a tota adversitat per complir amb el propòsit de jugar el partit i sumar els tres punts. Ni la limitada disponibilitat de l'Industrial, ni la pluja torrencial, ni les impracticables condicions en què es trobava el camp, van ser raons de pes suficients per frenar l'onada d'entusiasme bahiano. El partit va començar amb un Benavent molt minvat per les seves absències i completament desdibuixat a nivell tàctic.Tot i això, els minuts inicials van ser de força desconcert amb dos equips excessivament precipitats. No obstant això, la superioritat numèrica aviat faria efecte donant lloc al primer gol local. Després d'això, els visitants van perdre les esperances i es van replegar enrere a veure-les venir. Amb aquesta tessitura, el partit no trigaria a convertir-se en un monòleg Landerer, i els gols van anar arribant fins instaurar el 4-0 (Belmez (x2), Miguel, Ibán) amb el qual acabaria la primera part. Tot i la superioritat Landerer, els visitants van tenir puntuals accions de perill que van posar en dificultats als locals, encara resoltes amb solvència, amb destacades intervencions de Lleuger i Francesc. La represa va seguir en la mateixa línia de joc. L'evident descompensació, a poc a poc va anar traient de polleguera als visitants, que van començar a entrar en guerra psicològica amb l'àrbitre, protestant cada acció assenyalada. El ritme de partit es va anar trencant fins que els jugadors del Benavent, a 18 minuts del final, van decidir abandonar el partit. Mentrestant, Rosa aprofitaria per posar el definitiu 5-0, encara que un error en l'acta arbitral donaria un sisè gol als locals. Malgrat el estrany final de la trobada, els bahians complir amb el tràmit i aconsegueixen col · locar líders amb dos punts d'avantatge respecte al segon. Però queda molta feina per davant. Els de Ripollet encara estan lluny del seu millor versió i han de millorar molts aspectes si volen ser candidats al títol. Davant el Benavent, amb tot de cara, de nou van tornar les precipitacions. L'equip encara ha d'aprendre a madurar les jugades per portar el control dels partits.Ezequiel Ruiz.

UNA MICA DE TOT SOBRE EL PARLAMENT



El Parlament és la institució que representa el poble de Catalunya, la qual cosa el situa en una posició central en el sistema institucional de l'autogovern de Catalunya.
·         El Parlament té una Presidència, una Mesa i una Diputació Permanent i funciona en ple i en comissions; té la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l'acció política i de govern i compleix altres funcions.
·         L'edifici del Palau del Parlament és l'antic arsenal de la Ciutadella. Aquesta fortalesa, de planta pentagonal, mai no va servir per a defensar la ciutat de Barcelona contra un exèrcit. En canvi, demostrà una gran utilitat per a reprimir el poble català.
Una de les funcions més clàssiques dels parlaments és la legislativa, és a dir, la d'aprovar lleis. Habitualment les lleis neixen d'una proposta que fa el Govern, i llavors el text inicial s'anomena projecte de llei. També poden néixer d'una proposta que fa un grup parlamentari o un conjunt de membres del Parlament.
El Parlament de Catalunya, en representació del poble, vetlla pel bon govern de la nació. Això comporta el poder de crear i fer caure el Govern, i de criticar-ne, controlar-ne i orientar-ne l'actuació política i administrativa. En primer lloc, el Parlament crea i manté el Govern.
Les lleis de Catalunya li encomanen, a més, l’elecció de la totalitat o d’una part dels membres de les institucions més importants de la Generalitat i d’altres organismes, principalment quan han de reflectir el pluralisme social i polític.
El Parlament exerceix la part més important de les seves competències en l’àmbit de Catalunya, però participa també en l’activitat dels òrgans centrals de l’Estat.
Correspon al Parlament la designació dels senadors que han de representar la Generalitat en el Senat, que la Constitució configura com a cambra de representació de les nacionalitats i les regions que integren l’Estat. Ambdós procediments permeten al Parlament de contribuir a la creació d’un sistema legislatiu d’abast més ampli que l’estricament català.
 Irene Salvador.