dijous, 24 de febrer de 2011

Jumanji

Argument:
 
Alan Parris, un nen d'uns 12 anys, descobreix davant de la fàbrica del seu pare un joc anomenat Jumanji.
Una tarda, Sarah que és la seva millor amiga escolten el soroll d'uns tambors que vénen del joc i es posen a jugar. Alan tira els daus treu un cinc i és transportat fins al salvatge món de Jumanji. Allà queda atrapat durant 26 anys. Al pas del temps, dos nens, Judy (Kirsten Dunst) i Peter (Bradley Pierce), comencen a jugar a l'àtic de l'antiga casa d'Alan i com Peter treu un cinc Alan torna al món real, convertit en un home de 38 anys (Robin Williams). Junts hauran de trobar a Sarah (Bonnie Hunt), ja adulta, per poder acabar d'una vegada el joc, i tornar a la normalitat.


Crítica:

És una pel·lícula entretinguda, d’aventures, comèdia i fins i tot una mica de drama. Els actors han fet una bona actuació, em pogut veure un Robin Williams graciós, infantil i a la vegada adult, i una Bonnie Hunt molt nerviosa. Els nens ho han fet molt bé, per mi la millor Kirsten Dunst, actua molt bé. Els efectes especials estan força bé per ser una pel·lícula de 1995, el que més m’ha impressionat és quan es veu a l’Alan entrar dins del joc, està molt ben fet, els animals ja no m’han agradat tant, no semblen reals, però els micos són graciosos. També la banda sonora original es bonica i fàcil de reconèixer de James Horner, un gran músic. El vestuari, bé per l’època. I una idea molt original per fer una bona pel·lícula. Al final aquest film el que ens vol transmetre es que mai hem de fugir dels problemes i solucionar-los. I també que tot el que fan els nostres pares ho fan per el nostre bé.




 Virginia Mayoral

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada