CAMPIONA MUNDIAL D’ESCACS

Fa uns dies vaig veure un documental sobre una noia que, des de petita li ensenyaven moviments i jugades d’escacs. Aquella nena, per tant, va convertir-se en una excel·lent jugadora d’escacs, però no va ser la única, les seves dos germanes també s’hi van convertir perquè també els hi van ensenyar des de petites. És a dir, si va dedicar tant que fins hi tot va guanyar amb una curta edat a grans professionals d’escacs. Resumint, que els altres jugadors no ho podien creure perquè els podia guanyar una nena de cinc anys. Després van explicar perquè podia moure les peces sense pensar-ho i no hi havia qui la guanyés, totes les respostes a les preguntes, és a dir, aquell fenomen es trobava en el cervell humà. D’una banda, ni es pensava les jugades que havia de realitzar. De l’altra, movia amb tanta velocitat les peces com pensava les jugades.

Una part del cervell emmagatzema les cares de les persones, i les guarda a la memòria. Quan una persona veu una cara, aquesta part del cervell busca, entre els milers de cares que té emmagatzemades, una que coincideixi perfectament amb les dimensions dels ulls, el nas, la boca, fins que, al final acaba trobant la cara del individu reconeixent-lo. Hi han persones que aquesta part del cervell no els hi funciona del tot bé, llavors no recorden les cares de persones conegudes i encara que es posessin davant seu, no els poden reconèixer. Va aparèixer un exemple de una dona que tenia aquesta discapacitat, però ella es fixava molt en els detalls de la cara d’algunes persones i d’aquesta manera ajudava a que siguessin reconegudes però, en canvi, la noia experta en els escacs, va memoritzar les jugades d’escacs en la mateixa zona del cervell on també s’hi guardaven les cares. Aquella zona té una velocitat sorprenent en comparació de la zona de la memòria. Una prova de la velocitat és en el cas d’anar pel carrer i veiem una persona coneguda o un familiar, en aquell segon en que l’hem reconegut el nostre cervell ha tingut que buscar i comparar totes les cares que ha vist aquella persona durant tota la seva vida fins trobar-la. D’aquesta manera, la noia reconeixia tant ràpid la jugada que havia de fer en un moment d’una partida d’escacs, que quan reconeix la cara dels seus pares.

La noia va ser campiona d’escacs d’Estats Units i el seu fill també va aconseguir el primer lloc en el campionat Nord Americà d’escacs. Va ser una autèntica campiona d’escacs, de dalt a baix.