Títol: La vida és un foc suau
Autor: Francesc Miralles
Editorial: edebé
ARGUMENT: Tot comença quan Victor fa setze anys, es veu que no estava massa emocionat, el seu pare li va donar un sobre amb 500€ va quedar amb tres amics i se’ls va gastar. També va anar al pis del seu oncle que li va regalar un llibre. Uns dies després es va morir i ell estava trist perquè se l’estimava molt. D’allà ell va trobar al seu antic professor de matemàtiques, el que li va explicar una història que el va deixar molt confós i a al vegada amb ganes de saber més. A les 3 de la matinada va rebre una traucada de telèfon del Max, el professor, i es va anar corrents. A partir d’aquest moment la vida li va canviar fins al punt de convertir-se en una altra persona i canviar tot el seu ambient de viure en la ciutat de Barcelona.
OPINIO PERSONAL:
El llibre m’ha agradat molt, per varies coses. Una que tot el que surt es versemblant, perquè podria passar, i que jo recordi no he llegit ningun llibre en el que tot pugui passar i aquest està bé. També perquè tot passa en una zona de Barcelona en la que jo acostumo a anar i vaig viure de molt petita i m’ha fet recordar-me de vells temps com la Diagonal, plaça de Wagner. La història està bé explicada, el vocabulari era bastant fàcil i de lectura també. Hi ha parts en les que diu com petits poemes amb els quals pots reflexionar per tu mateix i estan molt bé. Una de les coses que el Victor es planteja a mi em va passar de pensar en canviar la meva vida completament i començar de cero però tampoc de la manera en la que ella ho planteja. El personatge em cau força bé, es veu que es bona persona i pensa en els demés, cosa que ha fet que es fiqués en alguns embolics però els a sabut solucionar.
ViRGiNiA MAYORAL 3rA
