Ull de Falcó

Ull de Falcó era un caçador de pell-roja, destre i hàbil com ningú més. Era considerat, el millor caçador de la tribu, i això que la tribu es distingia precisament pels seus bons caçadors.
Un estiu, però, va fer tanta calor i hi havia tanta sequera que tots els animals de la prada se’n van anar, per trobar aigua i herba tendra. A la tribu d’Ull de Falcó, en què la caça era el principal aliment, van començar a pasar gana: no es trobava cap animal enlloc per a poder-hi tirar. Ull de Falcó va fer un pensament. Va pujar a la seva canoa de pells i se’n va avar també cap a les terres del nord, on havien fugit els animals.
Ull de Falcó es va fer un tip de remar, durant una colla de diez, fins que va arribar a les terres fredes del nord. Allí sí que no en feia pas gaire, de calor. Ben al contrari, al cap de poc d’arribar-hi el va sorprendre una gran nevada, que ho va deixar tot ben blanc. Ull de Falcó es va dir que aquella nevada li aniria de primera, perquè, la neu, podria seguir millor el rastre dels animals. I, efectivament, no va trigar gaire a trobar les patjades d’un cérvol i es va posar a seguir-les fins que es va allunyar tant, que es va perdre i de repent, va sortir un conill marró i el va guiar fins al poblat, llavors, el caçador el va acariciar i el pèl se li va tornar tant blanc que es confonia amb la neu. Des de llavors, aquella tribu no va caçar més conills.

Gerard Urgell (2n A)